REFLEXIÓ SOBRE LES TIC I L'EDUCACIÓ

            

            El tema comú dels quatre textos que hem llegit és la relació entre les TIC i l’educació. Es centren bastant en si les primeres són una font d’exclusió. Abans de llegir els textos jo ja tenia clar que les TIC eren una font d'exclusió social, ja que no tothom té accés a elles. Tal com he apuntat a les aportacions del fòrum, crec que l'accés a les TIC es pot veure de diferents formes. Podem dir que tothom té accés a les TIC, però quan parlem d'un territori concret; una ciutat on hi ha els equipaments suficients i necessaris i que estan a l'abast de tothom es pot dir que les TIC no exclouen, ja que tothom les pot utilitzar. Qui vol informar-se, utilitzar les TIC, accedir a continguts per internet, etc., tot i no tenir els aparells necessaris a casa, pot anar a una biblioteca, a casa d'un conegut, etc. És a dir, que no calen molts diners per estar informat. També hem de distingir les TIC, perquè pot ser que sí que es tingui accés a internet però no a altres tecnologies (mòbil, mp3...), que sí requereixen més diners. Però quan parlem a nivell mundial? Les poblacions de països en vies de desenvolupament que pràcticament no tenen recursos per subsistir, no tenen accés a les TIC, de manera que podem dir que aquestes exclouen. A través dels mitjans de comunicació podem assabentar-nos de la realitat d'aquestes poblacions, de la explotació a la que són sotmesos. A través d'internet podem saber què duen a terme les grans empreses que els exploten. A tot això ells no tenen accés.

Per altra banda, potser no exclouen però sí distingeixen. Qui té accés a les TIC pot ésser considerat per si mateix o per altres persones com algú més avançat i actualitzat que qui no té accés.

Un altre aspecte del que parlen els textos és sobre la capacitat de ser crític. A través de les TIC ens arriba molta informació, però s'ha de saber interpretar-la per no arribar a confusions ni creure's tot. Així doncs, l'educació ha de basar-se també en aquesta capacitat.

L'educació també ha de centrar-se en la preservació de la privacitat i la informació d'un mateix: a través de les TIC es pot difondre informació privada, i s'ha de saber ser mantenir la confidencialitat en alguns aspectes.

           Un altre aspecte tractat és el fet de que els coneixements de moltes persones han quedat antiquats o no estan actualitzats al aparèixer les TIC Persones que van rebre una educació quan encara no existien les TIC veuen que han de formar-se, fer cursos, practicar...per poder conèixer aquest nou món que dona tantes possibilitats. Un exemple són els professors, que han de saber com utilitzar les TIC per introduir-les a les classes. Crec que és interessant i important que els professionals es segueixin formant tot i tenir un lloc de treball, ja que la seva capacitat d’aprenentatge es mantindrà i podrà exercir una feina de millor qualitat (pel fet de conèixer tots els recursos i opcions d’ús de les TIC que té).

           Els textos també parlen sobre la socialització: les relacions socials han augmentat considerablement amb l'aparició de les TIC, ja que ens podem comunicar a l'instant, conèixer gent...Per altra banda, també ha comportat que les relacions socials es puguin deshumanitzar perquè a vegades ja no s'interactúa en persona, sinó que es fa mitjançant les noves tecnologies (parlar per internet o per telèfon en comptes de fer-ho en persona, per exemple)

           Així, les TIC són una font que presenta molts avantatges i alhora inconvenients, de manera que a través de l’educació s’ha d’intentar que aquestes arribin a tothom i es faci un ús correcte d’elles.

Presentació

Hola!
Em dic Gisela López i aquest és el meu espai personal per a l'assignatura Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació Social. Espero que tot el que aprengui durant aquest temps pugui aplicar-ho en un futur; crec que l'esforç no serà en va. A partir d'ara, doncs, aniré actualitzant aquest espai amb diverses aportacions.
Salutacions a tothom!

Tecnoautobiografia

Les tecnologies, ja siguin d’un tipus o altre, han estat presents a la meva vida des del meu naixement. Ja a l’hospital, tota la maquinària que hi havia hi formava part.

Quan era petita, la major part de tecnologies que utilitzava i m’envoltaven eren artefactuals (joguines, eines de l’escola, bicicleta, llibres, televisió, VHS…) i altres de caire més intangible, com les organitzatives (la meva família, els meus amics, els companys de classe, etc.). Aquestes últimes perduren encara (tot i que han aparegut nous grups organitzatius). A mesura que he anat creixent, aquests dos tipus de tecnologies han anat canviant. Les artefactuals han variat: al créixer vaig deixar de banda les joguines, mentre em decantava per aparells electrònics (reproductors de música, ordinador, mòbil…) i d’altres (guitarra). Altres tecnologies artefactuals han seguit formant part de mi, com els llibres.  Pel que fa als aparells electrònics, recordo que durant uns anys vaig utilitzar molt una consola: la clàssica Game Boy. Des de llavors, mai he tornat a tenir cap altra consola, ja que em van deixar d’agradar. Crec que els artefactes que més han influenciat en la meva vida han estat els reproductors de música. He tingut walkman, discman, mp3 i mp4. Per a mi actualment és vital poder tenir un reproductor de música portàtil. El mòbil i l’ordinador són dos aparells que també han estat i són importants a la meva vida. Recordo que just al passar a l’institut va ser quan vaig començar a utilitzar internet (tot i que l’ordinador ja el tenia abans), i un o dos anys més tard, el mòbil. Per mi internet era més important que el mòbil, ja que a més de comunicar-me, podia adquirir informació i oci.

                                   

Les biotecnologies han format part de la meva vida des de sempre, ja que en algun moment o altre he posat remei a algun estat de salut dolent. A més, quan tenia quatre anys, vaig fer ús de mols aparells i productes biotecnològics perquè em van operar de peritonitis, i tinc molts records d’aquella època.

Pel que fa a les tecnologies simbòliques, les he començat a interioritzar i utilitzar a mesura que he anat creixent (els diners, per exemple). Quan era petita potser considerava que quelcom tenia més o menys valor, però era diferent al que creien els altres. El valor real de les coses el vaig aprendre, com dic, al créixer.

Així, ara formen part de la meva vida els quatre tipus de tecnologies (les biomèdiques en molta menys mesura), tot i que van variant les característiques i quantitats de tant en tant.