Ahir a classe vam estar veient la relació entre els videojocs (i l'ús que se'n fa d'ells) i l'educació. En general, els videojocs sempre s'han considerat una eina d'oci, diversió, ditracció (i sense cap altra finalitat)...però també poden tenir una tasca educativa. Aquesta és la que tenen els serious game, que pretenen ensenyar quelcom o conscienciar sobre algun tema o realitat social.
Donat que realitzo el meu projecte sobre l'ONG Solidarios Barcelona, que tracta amb les persones sense llar, vull mostrar un serious game que tracta sobre aquest àmbit i que ha estat realitzat per un estudiant de dissenya del Canadà:
http://www.wetcoast.org/games/homeless/homeless.swf
Aquest joc és ben senzill i gràficament poc elaborat, però conté un missatge molt important, ja que presenta moltes de les situacions que han de viure les persones sense llar al llarg d'un dia (i així durant tots els dies). Al joc, el jugador es posa a la pell de la persona sense llar: ha de "passejar" pels carrers d'una zona de Vancouver i ha d'intentar sobreviure durant 24 hores (12 minuts de temps real). En aquesta zona, a més de carrers, hi ha zones verdes, cafeteries, palledes d'escombreries, botigues de begudes alcohòliques, lavabos, mercats, una església i papereres de reciclatge.El joc et va donant pistes per poder jugar i saber què necessita el personatge: et diu el nivell de gana, d'autoestima, de descans i de necesitats fisiològiques (anar al lavabo) que té. D'aquesta forma, sabem que hem d'intentar donar de menjar (anant a les cafeteries, a l'esgésia o buscant a la brossa), fer descansar (anant a les zones verdes o parcs) i portar al lavabo al personatge. Mitjançant aquestes activitats, s'ha d'intentar que el personatge arribi al nivell 25 d'autoestima.
A més, amb el personatge també podem fer altres coses: guanyar diners netejant els vidres dels cotxes que es paren als semàfors amb escombres de goma que trobem als lavabos públics o que comprem al supermercat, buscar ampolles de vidre a la brossa per vendre-les a les botiques de begudes (amb aquests diners després podem comprar a la cafeteria, al mercat, comprar alcohol...), fugir de la policia, dels vigilants i dels gossos...
Si es perd al joc (per falta de gana o de necessitats fisiològiques del personatge), aquest diu que es pot tornar a jugar i que pots llegir més sobre el tema de les persones sense llar i sobre els recursos que hi ha al Canadà (de manera que intenta que els jugadors s'interessin més sobre el tema).
És un joc molt simple que, tot i que vol conscienciar sobre la situació que viuen moltes persones sense llar, pot ser que s'allunyi de la realitat, ja que no totes les persones sense llar fan només aquestes coses al llarg del dia (interactúen amb altres persones, visiten recursos socials, n'hi ha que treballen...). Així, considero que potser el joc estigmatitza les persones sense llar, però que per altra banda mostra clarament (i ho valoro positivament) les limitacions que ha de patir molts cops (que no troba menjar, que el para la policía, que no pot fer les seves necessitats perquè el lavabo està tancat...).
