El tema comú dels quatre textos que hem llegit és la relació entre les TIC i l’educació. Es centren bastant en si les primeres són una font d’exclusió. Abans de llegir els textos jo ja tenia clar que les TIC eren una font d'exclusió social, ja que no tothom té accés a elles. Tal com he apuntat a les aportacions del fòrum, crec que l'accés a les TIC es pot veure de diferents formes. Podem dir que tothom té accés a les TIC, però quan parlem d'un territori concret; una ciutat on hi ha els equipaments suficients i necessaris i que estan a l'abast de tothom es pot dir que les TIC no exclouen, ja que tothom les pot utilitzar. Qui vol informar-se, utilitzar les TIC, accedir a continguts per internet, etc., tot i no tenir els aparells necessaris a casa, pot anar a una biblioteca, a casa d'un conegut, etc. És a dir, que no calen molts diners per estar informat. També hem de distingir les TIC, perquè pot ser que sí que es tingui accés a internet però no a altres tecnologies (mòbil, mp3...), que sí requereixen més diners. Però quan parlem a nivell mundial? Les poblacions de països en vies de desenvolupament que pràcticament no tenen recursos per subsistir, no tenen accés a les TIC, de manera que podem dir que aquestes exclouen. A través dels mitjans de comunicació podem assabentar-nos de la realitat d'aquestes poblacions, de la explotació a la que són sotmesos. A través d'internet podem saber què duen a terme les grans empreses que els exploten. A tot això ells no tenen accés.
Per altra banda, potser no exclouen però sí distingeixen. Qui té accés a les TIC pot ésser considerat per si mateix o per altres persones com algú més avançat i actualitzat que qui no té accés.
Un altre aspecte del que parlen els textos és sobre la capacitat de ser crític. A través de les TIC ens arriba molta informació, però s'ha de saber interpretar-la per no arribar a confusions ni creure's tot. Així doncs, l'educació ha de basar-se també en aquesta capacitat.
L'educació també ha de centrar-se en la preservació de la privacitat i la informació d'un mateix: a través de les TIC es pot difondre informació privada, i s'ha de saber ser mantenir la confidencialitat en alguns aspectes.
Un altre aspecte tractat és el fet de que els coneixements de moltes persones han quedat antiquats o no estan actualitzats al aparèixer les TIC Persones que van rebre una educació quan encara no existien les TIC veuen que han de formar-se, fer cursos, practicar...per poder conèixer aquest nou món que dona tantes possibilitats. Un exemple són els professors, que han de saber com utilitzar les TIC per introduir-les a les classes. Crec que és interessant i important que els professionals es segueixin formant tot i tenir un lloc de treball, ja que la seva capacitat d’aprenentatge es mantindrà i podrà exercir una feina de millor qualitat (pel fet de conèixer tots els recursos i opcions d’ús de les TIC que té).
Els textos també parlen sobre la socialització: les relacions socials han augmentat considerablement amb l'aparició de les TIC, ja que ens podem comunicar a l'instant, conèixer gent...Per altra banda, també ha comportat que les relacions socials es puguin deshumanitzar perquè a vegades ja no s'interactúa en persona, sinó que es fa mitjançant les noves tecnologies (parlar per internet o per telèfon en comptes de fer-ho en persona, per exemple)
Així, les TIC són una font que presenta molts avantatges i alhora inconvenients, de manera que a través de l’educació s’ha d’intentar que aquestes arribin a tothom i es faci un ús correcte d’elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada